Ibarretxe ho ha tornat a fer, i no han passat ni tres setmanes que Imaz, l'home tranquil, el somniador, l'equilibri, va deixar el vaixell. Alguna cosa oloraria Josu Jon abans de donar una altra lliçó d'honradesa política: cansat de remar contracorrent però volent evitar una altra escisió al partit, abandona.
Ara, sense contrapartida a casa seva, la facció sobiranista del PNV té via lliure a les proclemes unilaterals. Ibarretxe llença un repte que no cap dins la legalitat. Postura que des d'aquí sempre defensaré, això és, el dret dels pobles a decidir què volen ser, les formes no donen cap futur a la iniciativa. Opta per l'enfrontament quan sap que el que pretén no entra dins la llei. Això li donarà rèdit electoral a casa seva perque a Madrid xutaran la iniciativa. L'autonomia d'Euskadi, tal i com s'estructura Espanya, depèn en darrera instància de la voluntat de tot l'Estat, i el referèndum, tot i consultiu, no està permès. De fet, Zaplana ja s'ha encarregat de recordar que els socialistes són els culpables que ara no pugui fotre's a la presó Ibarretxe si es produeix una consulta popular ilegal.
Cal canviar la llei? Sí, les consultes haurien d'estar permeses, com a mínim amb finalitats consultives.
I més: el fet que la sobirania d'Euskadi i Catalunya estiguin en mans del conjunt de l'Estat també hauria de ser revisat, tot i les dificultats. Que d'una vegada per totes s'expliciti el federalisme en el que vivim, que aquest pugui ser assimètric, que si veritablement hi ha voluntat majoritària d'autodeterminació, existeixin mecanismes per fer-la possible o, si més no, propera.
Ara, sense contrapartida a casa seva, la facció sobiranista del PNV té via lliure a les proclemes unilaterals. Ibarretxe llença un repte que no cap dins la legalitat. Postura que des d'aquí sempre defensaré, això és, el dret dels pobles a decidir què volen ser, les formes no donen cap futur a la iniciativa. Opta per l'enfrontament quan sap que el que pretén no entra dins la llei. Això li donarà rèdit electoral a casa seva perque a Madrid xutaran la iniciativa. L'autonomia d'Euskadi, tal i com s'estructura Espanya, depèn en darrera instància de la voluntat de tot l'Estat, i el referèndum, tot i consultiu, no està permès. De fet, Zaplana ja s'ha encarregat de recordar que els socialistes són els culpables que ara no pugui fotre's a la presó Ibarretxe si es produeix una consulta popular ilegal.
Cal canviar la llei? Sí, les consultes haurien d'estar permeses, com a mínim amb finalitats consultives.
I més: el fet que la sobirania d'Euskadi i Catalunya estiguin en mans del conjunt de l'Estat també hauria de ser revisat, tot i les dificultats. Que d'una vegada per totes s'expliciti el federalisme en el que vivim, que aquest pugui ser assimètric, que si veritablement hi ha voluntat majoritària d'autodeterminació, existeixin mecanismes per fer-la possible o, si més no, propera.
Però tot això no existeix ara. I el que sí tenim davant és terrorisme, ETA amb pistoles i Borrokes al carrer, por a moltes cases. Condiciona, i molt, perque un sí a una hipotètica consulta fa sentir reforçats els violents; perque el pacte previ amb Zapatero serà sospitós de ser realitzat sota xantatge.
Un altre punt. Ibarretxe donaria i de fet dóna per vàlida una majoria simple al Parlament en el seu Estatut, és a dir, els partits nacionalistes. Això deixa de banda socialistes i populars, un percentatge iportant de la societat basca. Quan Imaz parla de "no imposar" es refereix a això mateix. No a l'enfrontament, sí a maximitzar el consens; no a l'unilateralitat, sí a l'acomodació de la major part de l'espectre polític, tant espanyol com euskera.
L'iniciativa d'Ibarretxe, que ha de ser presa com un compromis personal que durà a terme tant sí com no, és tramposa a casa en tant que polaritza el que Imaz va tractar de conciliar i perillosa fora, ja que alimenta la caverna a pocs mesos de les eleccions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario