Diana, Xavi, Xavi, Dani, Pau i Joanet.
L'excursioneta valia la pena, però el fred que fotia a tanta alçada ens va sorprendre a tots. Jo vaig haver de tapar-me amb tovallola, com molts altres. L'Igor i l'Haizea demostràven que els del nord no entenen de temperatures baixes. L'Àlvaro em placava. El Xavi descobria la cova de Gollum. En el descens esquiavem sobre la cendra.
Quan vaig veure el cràter i les fustes vaig tenir l'idea de fer el rètol, i en companyia del Xavi i el Joan primer, i de la resta més tard, vam finiquitar-lo. Estem veritablement avall, i després vam tenir problemes (alguns més que altres) per pujar.
D'aquesta excursioneta guardo una cicatriu a la cama que té tota la pinta de no marxar mai més. Em deia el Mike fa poc que li semblava bé tenir un bunyolot al puny en record del seu avi, i vaig pensar que jo tinc la mateixa sensació amb la rascada. Vull pensar que dins la ferida es va quedar cendra del volcà...
L'excursioneta valia la pena, però el fred que fotia a tanta alçada ens va sorprendre a tots. Jo vaig haver de tapar-me amb tovallola, com molts altres. L'Igor i l'Haizea demostràven que els del nord no entenen de temperatures baixes. L'Àlvaro em placava. El Xavi descobria la cova de Gollum. En el descens esquiavem sobre la cendra.
Quan vaig veure el cràter i les fustes vaig tenir l'idea de fer el rètol, i en companyia del Xavi i el Joan primer, i de la resta més tard, vam finiquitar-lo. Estem veritablement avall, i després vam tenir problemes (alguns més que altres) per pujar.
D'aquesta excursioneta guardo una cicatriu a la cama que té tota la pinta de no marxar mai més. Em deia el Mike fa poc que li semblava bé tenir un bunyolot al puny en record del seu avi, i vaig pensar que jo tinc la mateixa sensació amb la rascada. Vull pensar que dins la ferida es va quedar cendra del volcà...
No hay comentarios:
Publicar un comentario