Històries nocturnes, bogeria global, reflexions d'estar per casa, anècdotes amb suc, apunts d'actualitat i malaltia futbolera.


martes, 2 de octubre de 2007

Incompetència italiana

Em passa el gran Emiliano un document molt bo: http://tcc.itc.it/people/rocchi/fun/europe.html

Us ho dic amb tota veritat: tot el que es diu aquí és cert, amb especial èmfasi al tema burocràtic. precisament ara venia de parlar amb una dona de la Pompeu, responsable de les Pràctiques de Polítiques. Ha escoltat atentament la meva situació i els meus dubtes i m'ha informat amb claredat del que volia saber. No demanava més.

És cert que aquí també tenim gent així, però a Roma era la norma. Tot el tòpic referent a la burocràcia es fa realitat quan has d'anar a oficines italianes. Pel Codice Fiscale, utilitat desconeguda però indispensabilitat hipersubratllada, vaig haver d'anat fins a quatre cops a les oficines de l'administració, mal comunicades i amb horaris incomodíssims. Mai podien atendre.

Quan em van perdre la nota d'un exàmen, va ser pitjor. Oficines, finestres i facultats diferents, ja no separades per pisos sinò per molts carrers de distància. Tothom m'enviava a un altre lloc, ningú n'era el responsable. Bé, fins que em vaig posar seriós. Sembla que et prenguin in giro fins que t'enfades, aleshores ja t'escolten.

El cas del napolità reparador de mòbils mereix post a part, però el millor, per a mi, van ser els professors. Cinc en vaig tenir, i tots m'en van fer alguna.

El d'Africa Contemporanea faltava sovint a classe, sovint excusat perque s'havia oblidat, i durant aquestes l'únic que feia era explicar anècdotes o reproduir el que ja posava al llibre sobre el que es basava la matèria. Quan decideixes portar a la motxilla la ressaca un dissabte a les 10 (tenia classe dissabte, sí) i et trobes amb aquest impresentable, borres de l'horari la classe.

Després hi havia el d'història política italiana. Per començar, l'assignatura no anava d'història política italiana, com podria suggerir el nom, sinò de l'iconografia, els simbolismes i el procés de secularització del feixisme de Mussolini. Això passi, perque estava al programa, però em va fotre presentar-me a l'exàmen a les 9 del matí i no fer-lo fins les 6 de la tarda. Puc dir que vaig tenir una mica de sort, perque vaig poder dinar: a la meva companya de pis un cop la van fer estar el mateix període sense poder sortir de l'aula. Absurd.

Hi ha una tercera professora, la de Sociologia de la pau, que em va manar fer una tesina (gairebé 50 pàgines, obviament, en italià) que ni es va llegir abans de posar-me la nota. Aquesta també va aplaçar l'exàmen informant-ne dos dies abans.

Pitjor va ser el d'història de la formació dels estats nacionals al segle XIX, que va informar que aplaçava l'exàmen una setmana el mateix dia d'aquest. Era l'última prova, així que vaig haver de començar més tard les meves vacances. Mentre feia l'exàmen, com sempre oral, s'anava posant les ulleres a l'inrevés, movia els ulls, treia la llengua i anava fent cares mentre somreia. Tot i ser el coordinador Erasmus, va oblidar portar el document on firmàvem els estudiants estrangers els exàmens i vaig haver de tornar a la facultat per firmar el que podria haver firmat aleshores.

El darrer cas va ser el més divertit. Història dels Estats Units, pertanyent al primer semestre. M'interessava el temari i per això no m'importava perdre'm les classes. Mitja dotzena de mails sense contestar i un grapat de visites a un despatx buit en les seves hores de tutoria van conduir-me a denunciar-lo al deganat, però no li van donar importancia. Quan el vaig pescar va intentar assustar-me mostrant-me la quantitat de llibres i apunts que hi havia sense aconseguir tirar-me enrere. Evidentment, va arribar tard a l'exàmen i, el millor, quan fa unes setmanes vaig rebre les notes de les matèries que havia cursat a Roma, la seva no hi era. Com si no l'hagués feta. Vaig posar-me en contacte amb ell i amb la secretaria d'afers exteriors i em van dir que tot es solucionaria, però a dia d'avui no he rebut notícies positives. Sort que a Barcelona ja saben com (no) funciona Itàlia i donen per vàlid el llibret amb les notes que m'omplien al moment.

Tornes amb un bon expedient, però els mals de cap no t'els treu ningú.

No hay comentarios: