Com sempre, tornem d'aquestes molestes excursions que són els partits de classificació i amistosos contra Samoa, Guatemala i Feroes, els jugadors dels equips grans estan desfets i partit complicat. Era d'esperar, la veritat, que si a la situació incòmoda dels retorns dels seleccionats hi afegiem la superpoblació de l'infermeria del Barça i el bon moment del Villarreal tinguessim ensurt ahir a la nit. I així va ser.
La proposta groga és de les que fan mal al Barça per agresives, i més jugant a camp propi. Pires està en un moment formidable, Cani fa molt de mal al mig del camp i davant el dinamisme del Villarreal el Barça va trobar a faltar més que mai l'omnipresència de Touré. Oleguer va tornar a fracassar i Milito i Abidal van jugar el pitjor partit des que són a l'equip, en gran part per la permeabilitat que hi havia a la zona central. Iniesta es veia desbordat i, a més, en gran part del partit els davanters van estar desconnectats del joc gràcies a l'excel·lent plantejament defensiu de Pellegrini.
El Villarreal feia una pressió intensa just després de pèrdua i quan la pilota arribava a Messi, Deco. Bojan o Henry tres o quatre grocs envoltàven el jugador amb possessió. La fase defensiva del Villarreal era una continua i espectacular mostra de solidaritat en la basculació. El cas de Messi va ser especialment notori: mai va poder trobar el camí cap a la porteria. Va regatejar però sempre obligat a tancar-se, mai en direcció al gol. Amb tot, va trobar una fabulosa passada a Bojan quan ja perdiem de 2, però es va concentrar en excés en la conducció quan el partit demanava combinacions.
Felicitats, per tant, per a Bojan pel seu golet, molt meritori, i la resta del partit, tot i que l'exigència d'aquest no convidava a fer experiments. Les circumstàncies manen, però, a Can Barça en aquest tram que vé a sobre, amb problemes per liquidar l'alineació i una nova mala notícia: perdem a Deco per cinc setmanes, ara que era més necessari ja que faltava Touré.
La segona part, ja amb 3-1 al marcador per un penal absurd de Milito, va començar amb un defensa menys, Oleguer, i un davanter més, un Giovanni molt espès que probablement va acusar el partit que acabava de jugar a l'altra punta del món. Sense novetats, Gudjohnsen va substituir Deco per anar a per totes però ni així vam aconseguir-ho.
El Villarreal ha estat el primer equip que li ha jugat de tu a tu al Barça aquest curs i hem sortit escaldats. És una derrota òbvia parant atenció a les circumstàncies, però això no treu que algunes d'aquestes circumstàncies siguin evitables: les lesions musculars de Zambrotta, Màrquez, Touré o Deco no són mala sort. En molts partits a l'inici de campionat Rijkaard va decidir repetir alineacions i no fer substitucions, creant una sobrecàrrega de competició que alguns podien pagar. Ara veiem els resultats.
A la Champions arriba el Rangers enratxat, i aquí tindrem problemes per veure qui juga. La meva proposta és donar la oportunitat a Crossas al migcentre, el seu lloc natural, per optimitzar Iniesta prop dels davanters. A l'altre interior, entre Xavi i Gudjohnsen estarà la cosa, essent aquest darrer un tanc que ja coneix a què es juga a Gran Bretanya. Veurem què tal.
No hi ha lloc per a les alarmes de moment, i més havent vist la derrota del Madrid a mans d'un notable Espanyol, però la classificació s'apreta i cal recuperar la dinàmica de fa dues setmanes.
La proposta groga és de les que fan mal al Barça per agresives, i més jugant a camp propi. Pires està en un moment formidable, Cani fa molt de mal al mig del camp i davant el dinamisme del Villarreal el Barça va trobar a faltar més que mai l'omnipresència de Touré. Oleguer va tornar a fracassar i Milito i Abidal van jugar el pitjor partit des que són a l'equip, en gran part per la permeabilitat que hi havia a la zona central. Iniesta es veia desbordat i, a més, en gran part del partit els davanters van estar desconnectats del joc gràcies a l'excel·lent plantejament defensiu de Pellegrini.
El Villarreal feia una pressió intensa just després de pèrdua i quan la pilota arribava a Messi, Deco. Bojan o Henry tres o quatre grocs envoltàven el jugador amb possessió. La fase defensiva del Villarreal era una continua i espectacular mostra de solidaritat en la basculació. El cas de Messi va ser especialment notori: mai va poder trobar el camí cap a la porteria. Va regatejar però sempre obligat a tancar-se, mai en direcció al gol. Amb tot, va trobar una fabulosa passada a Bojan quan ja perdiem de 2, però es va concentrar en excés en la conducció quan el partit demanava combinacions.
Felicitats, per tant, per a Bojan pel seu golet, molt meritori, i la resta del partit, tot i que l'exigència d'aquest no convidava a fer experiments. Les circumstàncies manen, però, a Can Barça en aquest tram que vé a sobre, amb problemes per liquidar l'alineació i una nova mala notícia: perdem a Deco per cinc setmanes, ara que era més necessari ja que faltava Touré.
La segona part, ja amb 3-1 al marcador per un penal absurd de Milito, va començar amb un defensa menys, Oleguer, i un davanter més, un Giovanni molt espès que probablement va acusar el partit que acabava de jugar a l'altra punta del món. Sense novetats, Gudjohnsen va substituir Deco per anar a per totes però ni així vam aconseguir-ho.
El Villarreal ha estat el primer equip que li ha jugat de tu a tu al Barça aquest curs i hem sortit escaldats. És una derrota òbvia parant atenció a les circumstàncies, però això no treu que algunes d'aquestes circumstàncies siguin evitables: les lesions musculars de Zambrotta, Màrquez, Touré o Deco no són mala sort. En molts partits a l'inici de campionat Rijkaard va decidir repetir alineacions i no fer substitucions, creant una sobrecàrrega de competició que alguns podien pagar. Ara veiem els resultats.
A la Champions arriba el Rangers enratxat, i aquí tindrem problemes per veure qui juga. La meva proposta és donar la oportunitat a Crossas al migcentre, el seu lloc natural, per optimitzar Iniesta prop dels davanters. A l'altre interior, entre Xavi i Gudjohnsen estarà la cosa, essent aquest darrer un tanc que ja coneix a què es juga a Gran Bretanya. Veurem què tal.
No hi ha lloc per a les alarmes de moment, i més havent vist la derrota del Madrid a mans d'un notable Espanyol, però la classificació s'apreta i cal recuperar la dinàmica de fa dues setmanes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario