Històries nocturnes, bogeria global, reflexions d'estar per casa, anècdotes amb suc, apunts d'actualitat i malaltia futbolera.


lunes, 20 de octubre de 2008

Gomorra

Fa dos anys Fabrizio Moro era líder de vendes a Itàlia amb una cançó de denúncia a la màfia i enaltiment d'aquells herois que s'hi han oposat.

Herois com el fruiter de Palerm que es nega a pagar la "protecció" que li ofereix la Cosa Nostra i que resisteix, tossut, tot i que ja li han cremat el local tres vegades. Com els jutges i fiscals que no es deixen subornar, com el policia que rebutja els diners i s'enfronta a les amenaces. Com l'alcalde de Nàpols, que un bon dia es va despertar amb una tona de merda de vaca davant de casa i va seguir legislant contra els camorristes. Com els apenedits que denuncien els assassins i els extorsionistes tot i saber que viuran amenaçats per sempre més. Com l'escriptor de 28 anys que es planteja fugir d'Itàlia perquè ha tret un llibre on explica els negocis d'aquesta gent.

Nàpols, Sicilia o Calàbria són territoris sense llei controlats per màfies i famílies diverses. Tan enormes són aquestes organitzacions que, si no fossin sumergides, suposarien un 7% del PIB del pais, un dels més industrialitzats del món, en un negoci dividit en xantatge, frau i estafa (a l'estat o a les empreses), robatoris, joc i, com no, tràfic de drogues, persones i armes.

És una realitat complicada, més i tot que el terrorisme d'ETA, ja que té més diversitat i no té darrere motivació política: no hi ha negociació possible, el que fan és la seva vida i la ilegalitat és el que els surt més a compte.

La força és la única solució possible?

Potser sí, però com recorda avui el gran Josep Ramoneda, el Papa ha fet un parlament a Nàpols avui i, tenint-ne la oportunitat, no ha fet cap esment a aquesta xacra: és més fàcil criticar les dones que aborten que als qui tenen la pasta i els fusells.

Pensa - Fabrizio Moro (tradueixo al primer comentari per no atapeir).


7 comentarios:

Pau dijo...

Han existido hombres que han escrito paginas
apuntes de una vida de valor inestimable
insustituibles por que han denunciado
el mas corrupto de los sistemas demasiado frecuentemente ignorado
Hombres o angeles enviados sobre la tierra para combatir una guerra
de hechos y de familias dispersas como tantas canicas
sobre una isla de sangre que entre tantas maravillas
entre limones y conchillas ...masacra hijos e hijas
de una generacion obligada a no mirar
a hablar en voz baja a apagar la luz
a comentar en paz cada bala en el aire
cada cadaver en un pozo
Han existido hombres que paso tras paso
han dejado una marca con coraje y con empeño
con dedicacion contra una institucion organizada
Cosa nostra... cosa vostra... qué es vuestra?
es nuestra la libertad de decir
que los ojos están hechos para mirar
la boca para hablar las orejas escuchan...
No solo musica no solo musica
La cabeza se gira y ajusta la mira razona
a veces condena a veces perdona
simplemente ...
piensa antes de disparar
piensa antes de decir y de juzgar prueba a pensar
piensa que puedes decidir tú
permanece un momento sólo un momento más
con la cabeza entre las manos
Han existido hombres que han muerto jóvenes
pero concientes de que sus ideas
habrian permanecido por los siglos como palabras e hipérboles
intactas y reales como pequeños milagros
ideas de igualdad ideas de educación
contra cada hombre que ejercite opresión
contra cada semejante contra quien es mas débil
contra quien entierra la conciencia en el cemento
piensa antes de disparar
piensa antes de decir y de juzgar prueba a pensar
piensa que puedes decidir tu
permanece un momento solo un momento mas
con la cabeza entre las manos
Han existido hombres que han continuado
no obstante entorno si fuese todo quemado
porque en el fondo esta vida no tiene significado
si tienes miedo de una bomba o de un fusil apuntado
los hombres pasan y pasa una canción
pero ninguno podra parar nunca la convicción
que la justicia no....no es solo una ilusión
piensa antes de disparar
piensa antes de decir y de juzgar prueba a pensar
piensa que puedes decidir tu
permanece un momento solo un momento más
con la cabeza entre las manos
Piensa

Carlos dijo...

Precisament perquè no tenen cap motivació darrera és impossible l'acostament de postures. Per la senzilla raó que no en tenen de postures. Aquí va la solució "made in Carlos": exèrcit al carrer, toc de queda i revisió CASA per CASA. Quan ja has donat aquest primer cop (on cauria un bon munt de personal i material) ja pots relaxar la vigilància amb la simple patrulla de tanquetes i soldats pel carrer enlloc de policies. ESTAT MILITAR! ESTAT MILITAR!

Això o l'altra opció (potser soc més partidari d'aquesta): serrar Itàlia pels Alps i empenyer-la cap a Àfrica o deixar-la a la deriva.

Anónimo dijo...

És més costós serrar tot un pais. Estat militar, per tant.

Germ dijo...

Perdó, després de llegir la tonteria del Carlos he tingut que anar a vomitar.
¿Estat Militar de que? Si si fem estat militar perque hi ha lladres dolents pels carrers... a molt bé, pero es que també teniu lladres dolents a la presidencia APS!!OH!! vés, es que... ala a pendre pel cul els italians. Si s'ofeguen en la seva propia merda, no es culpa d'ells mateixos??... i si sabem que un dia hi haura manifestacions en contra del G8... bueno doncs Estat Militar i cerquem Barcelona... a molt bé, i si un dia quan m'aixequi algú creu que els soldats han de pendre els carrers com si fos Ramallah? a clar, com s'han justificat les altres, es pot justificar aixó. Ei que som Gran Bretanya i li fotem un tret al cap a un brasiler perque estem en alerta perque han atemptat els islamistes... hosti tu se'ns a anat la mà i l'em pelat. TOTAL DISCREPANCIA. MILITARS CADASCÚ A CASA SEVA I BUSQEU-VOS UNA FEINA!! i gent que diu aquestes bajanades, encara que puguin ser en conya, clatellada o sodomia anal. No a les forces represives. I d'aquí cap amunt no em convencereu.

Carlos dijo...

Les forces de SEGURETAT, que no represives, són IMPRESCINDIBLES. Del meu comentari l'únic que era en conya era lo de serrar els Alps, no per ser una mala idea, sinó per complicada, com bé ha dit en Pau.

La situació a Nàpols no és comparable amb una manifestació contra el G8. Les mesures de seguretat contra el G8 s'han demostrat més que suficients, inclús sobrades. No cal militaritzar-les. En canvi la seguretat al sud d'Itàlia és de broma.

El mateix amb l'exemple de la Gran Bretanya. Disparar a un civil sense raó és un crim i com a tal l'autor va ser jutjat. Gran Bretanya doncs, no justifica l'acció ni la tolera. La condemna.

En resum: el problema no són els militars per si mateixos, sinó en mans de qui es troben. I repeteixo: les forces de seguretat (com les presons) són IMPRESCINDIBLES. Hobbes té raó.

Germ dijo...

l'home es un llop per l'home... doncs nem bé per anar a Roma, o millor dit Nàpols. La culpa es que tota Italia es va huntar i va passar per l'aro i ara se'ls hi ha fet la bola de merda massa gran.
Solucions segur qu en'hi ha, treure l'exercit a escorcollar cada casa em sembla un gra massa.

Pau dijo...

Tens raó, pagarien justos per pecadors. Però saps què? Potser no cal escorcollar casa per casa. La policia segur que sap on començar a buscar. Un cop trobes Carlo "el chivato" o Luca "el bocazas" ja ho tens més o menys llest. I vas liquidant els cabrons.
Si jo fos governant permetria torturar segons quins cabrons per tal d'acabar amb el problema. Evidentment això no ho reconeixeria mai en públic, però si t'estàs jugant coses com la llibertat o la seguretat de milions de persones, si saps que trafiquen droga i armes i que roben fons públics, crec que pots permetre-t'ho.
Potser sóc simple, però la situació és desesperada.

L'exemple de Hobbes és excel·lent: no hi ha pitjor llop que un italià del sud, i no hi ha menys leviatà que els governants de la regió. Si l'espabilat i el timador són els reis (no ho dic jo, ho diuen els italians) i les institucions fallen, només hi ha una forma de tornar enrere.