La cosa estava ja molt solta, però ha sobreviscut força més del que creia. Dijous nedant em va quedar penjant, només enganxada a la carn de la part exterior del dit. Tot i estar lligada amb esparadrap ha aguantat fins aquesta nit, però quan m'he despertat avui només estava unida per dos mil·límetres a la carn del dit. L'he retallada i l'he guardat fins que l'he pogut fotografiar.
A sota del dit ja es veu mig centímetre d'ungla creixent i allà on no n'hi ha la carn és sorprenentment dura, gairebé com una segona ungla. Demà jugaré a futbol, no sé si em farà mal.
Fa uns minuts li he fet parar la mà a la meva mare anunciant una sorpresa que tenia dins el puny tancat. La sorpresa era l'ungla morta i el crit ha estat com el de les grans ocasions. No hi ha hagut insults, però la meva ex-part de cos ha sortit volant.
Si tireu a baix hi ha la foto...
...una mica més...
... heus-la aquí:
Sembla bruta perquè 1) fa temps que està morta i 2) té restes d'esparadrat + ronya que s'enganxa al voltant d'un esparadrap.
5 comentarios:
Per l'amor de Déu, m'està mirant tota la sala d'informàtica de la Pompeu Harvard del que m'estic descollonant. Es més, em comencen a caure les llàgrimes. Te'n podries fer un collar (a l'estil dents de tauró). I sinó... doncs l'enterres a l'hort urbà i que Déu nostre Senyor l'assegui a la seva dreta.
Home, ungles tinc poques guardades, i no d'aquest tamany, però tinc bastants pellejos ressecs del peu. Moltes vegades s'em formen butllofes de jugar a futbol, me les arrenco i les guardo perquè s'asseuin. En alguns casos tallen com una navalla suïssa.
signo l'idea del collar... al menys la teva ungla del peu no és negra com la meva... M'he descollonat amb lu de la teva mare...
Espectacular el testimoni, Pau. I la imatge, bé, ja ho diuen que una imatge val més q mil paraules...a mi em va passar una cosa semblant poc abans de marxar a Roma, se'm va trencar el dit gros del peu, de manera que va morir la ungla, pero la meva no només no es decidia a caure, si no q se'm va infectar i va adquirir aspecte, tamany, color i olor dignes totes elles de menció. finalment em van tenir que operar per treureme-la i no em vaig poder quedar l'ungla. els millors científics del mon se l'hagueren disputat...
un abraçada, Pau!
Publicar un comentario