100 dies

Més de dos milions de nord-americans s'han quedat sense feina des del desembre de l'any passat. El dèficit fiscal està pels aires. Les grans empreses automobilístiques de Detroit voregen la fallida. No obstant, dues terceres parts del país (65% diu Gallup, 68 el New York Times) valoren positivament les accions del nou president i gairebé la meitat creuen que el país va en bona direcció més enllà de l'encaixada amb Chaves, el diàleg amb Iran i les intencions d'explicar què carai passava a Guantánamo, signes tots, segons l'editorial del NY Times, que Obama s'esforça a recuperar la imatge dels Estats Units.

La situció és excepcional per molts motius. Obama havia de redimir el país de l'era Bush i, a l'hora, enfrontar-se a una crisi desproporcionada. Pocs presidents han estat mai més exigits i, amb tot, Obama encara aspira a remodelar el sistema sanitari estatal i fer força en el combat contra el canvi climàtic.

El nou president és ambiciós en els desafiaments i compta amb la il·lusió del poble. Sempre hi ha, però, qui discrepa. A Nova York mateix trobem el Wall Street Journal, propietat de l'ultraconservador -i ultrarric- Rupert Murdoch (The Sun, Fox, etc.), que reconeix la popularitat del nou president però li recorda que les seves polítiques no tenen la mateixa acceptació que ell i tard o d'hora els percentatges d'aprovació del personatge i els seus actes es retrobaran a la baixa.

Obama, diuen, ha utilitzat el "llenguatge del pragmatisme", però el seu programa ha estat clarament "d'esquerres", com demostra el fet que l'Estat s'hagi engreixat en aquests 100 dies de majoria al congrés i crisi financera. Aquesta ha estat, segons el WSJ, "The liberal hour".



*Per estalviar confusions: al contrari que aquí, als Estats Units "liberal" s'utilitza per qualificar idees polítiques progressistes i d'esquerres, en ocasions fins i tot de forma pejorativa. El darrer guanyador del premi Nobel d'economia, Paul Krugman, o Noam Chomsky es consideren liberals allà. Aquí, no cal dir-ho, qui s'anomena liberal passa per ser de la corda d'en Losantos, l'Esperanza o, a Catalunya, l'economista Xavier Sala-i-Martin.