Milions d'aturats, empreses que s'enfonsen, llaunes sota candau als supermercats, recessió arreu, misèria anunciada. Hi ha, però, un reducte de creixement econòmic, una indústria que resisteix la crisi sense immutar-se. Parlem del mercat de la guerra i la violència, és clar.
La venda d'armes ha augmentat en un 21% els darrers 5 anys. La Xina i l'India consumeixen més d'un 18% del pastís i entre Rússia i els Estats Units venen prop de dos terços de l'armament. Potser és la mateixa conjuntura la que provoca aquesta dèria per "equipar-se". De la darrera gran depressió vam sortir-ne a òsties, qui sap si els polítics es prevenen contra una altra carnisseria.
Segons Intermon ara mateix, cada minut mor una persona d'un tret o d'una bomba. El mort segurament és un civil, i no necessàriament serà africà: en alguns barris de Los Angeles o de Rio de Janeiro els xiulets de les bales no són res d'extraordinari. Durant la lectura d'aquest text poden haver mort un Ze Pequeño i un 50 Cent, per exemple.
Una pandèmia estadísticament menys perillosa, no obstant, té més recorregut als noticiaris. Per què? És un fet desgraciadament més novedós, les víctimes estan als nostres hospitals i segurament els seus culpables no tenen edificis ostentosos i oficines des d'on trucar directament als polítics de torn. El silenci alimenta el monstre.
La venda d'armes ha augmentat en un 21% els darrers 5 anys. La Xina i l'India consumeixen més d'un 18% del pastís i entre Rússia i els Estats Units venen prop de dos terços de l'armament. Potser és la mateixa conjuntura la que provoca aquesta dèria per "equipar-se". De la darrera gran depressió vam sortir-ne a òsties, qui sap si els polítics es prevenen contra una altra carnisseria.
Segons Intermon ara mateix, cada minut mor una persona d'un tret o d'una bomba. El mort segurament és un civil, i no necessàriament serà africà: en alguns barris de Los Angeles o de Rio de Janeiro els xiulets de les bales no són res d'extraordinari. Durant la lectura d'aquest text poden haver mort un Ze Pequeño i un 50 Cent, per exemple.
Una pandèmia estadísticament menys perillosa, no obstant, té més recorregut als noticiaris. Per què? És un fet desgraciadament més novedós, les víctimes estan als nostres hospitals i segurament els seus culpables no tenen edificis ostentosos i oficines des d'on trucar directament als polítics de torn. El silenci alimenta el monstre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario