Històries nocturnes, bogeria global, reflexions d'estar per casa, anècdotes amb suc, apunts d'actualitat i malaltia futbolera.


miércoles, 29 de abril de 2009

Decidirà Stamford Bridge

És complicat quan un dels dos no vol, com diu en Guardiola. Més si és el Chelsea, que hi està acostumat i compta amb els millors jugadors per lligar curt un equip de volada que cerca la porteria.

El Barça va treure un empat a res al Camp Nou que li donarà el pas a semifinals sempre que no perdi a Londres, on previsiblement haurà de trobar més forats dels que Hiddink va oferir ahir. En un partit on calia esperar una altra actuació memorable de Messi i els gols d'Eto'o, amb prou feines Henry i Iniesta van inquietar els anglesos.

El partit va recordar molt al de fa just un any contra el Manchester amb la diferència que ahir sí va haver d'actuar Valdés, providencial davant l'única ocasió del Chelsea, fiat al que fos que aconseguís pescar Drogba. Van triomfar Touré i Piqué en la mínima contenció que el partit els va exigir i l'atenció del Camp Nou es va acabar centrant en les errades de l'àrbitre, decisiu en no pitar un penal a Henry i desequilibrant en l'administració de targetes a uns i altres, i la lesió de Márquez, que es perd tota la temporada.

Col·locades unes primitives marques a l'home i desactivat el futbol al primer toc de Xavi i Iniesta el Chelsea tampoc concedia opcions a la pressió agresiva del Barça perquè no dubtava a xutar endavant un cop recuperaven la pilota. Sense espais interiors ni joc per bandes, molt van fer els jugadors amb arribar a l'àrea petita, on van trobar-se Cech. Precisament, allà on van fallar Hleb o Eto'o és on caldrà marcar dimecres perquè aquells seran els espais que trobarem, ja que ells han de marcar. De l'encert en aquestes ocasions dependrà el bitllet a Roma.

No hay comentarios: