Obama construeix
Les dues Amèriques, la més propera als Estats Units i la més esquerrista, amb Bolívia i Veneçuela al capdavant, han començat a reconciliar-se a Trinitat i Tobago gràcies als gestos d’Obama. El president nord-americà ha emparat a la Cimera de les nacions americanes unes noves relacions entre iguals al continent, unes relacions que no seran ja entre “socis petits i socis grans”. La cimera, com és habitual en aquests encontres rics en paraules, gestos i fotografies, no va deixar compromisos concrets, però sí una nova imatge dels EUA d’Obama. El nou president vol iniciar una era on pesi més el poder “tou” que la capacitat militar. Aquesta és una gran notícia aquí i a l’Amèrica del Sud, però caldrà veure com la digereix el seu poble, tradicionalment més partidari de l’exhibició de poder que dels somriures i la conciliació.
Les promeses electorals d’Obama, condicionades pel necessari distanciament de l’era Bush, passaven per l’establiment d’un diàleg constructiu amb tots els estats més enllà de les divergències ideològiques. La coherència mostrada per Obama en aquesta cimera s’ha de celebrar com una nova pista del que ha de ser aquest nou lideratge mundial.
Chacón contra la punta de l’iceberg
La ministra de Defensa, Carme Chacón, s’ha desplaçat a la banya d’Àfrica per visitar per sorpresa les tropes espanyoles que hi treballen. Aquest desplaçament, dues setmanes després de la patinada a Kosovo, servirà per reivindicar el paper de les forces espanyoles a un dels punts calents del planeta, Somàlia. Espanya contribueix a la missió Atalanta amb 400 militars, una fragata, un petroler i un avió de patrulla.
La gran divulgació mediàtica de les accions contra els pirates, però, no pot desviar l’atenció que mereix la realitat d’un país, Somàlia, on la llei ha deixat de tenir valor i el caos és la norma. Si hi ha pirates és perquè ningú a casa seva ha aconseguit lluitar-hi, i si existeix aquesta impotència davant una violència que acaba amb civils cada dia és perquè en el seu dia els Estats Units van ser derrotats pels senyors de la guerra locals i l’anarquia resultant encara dura avui. Evidentment, no té el mateix interès geoestratègic ni econòmic Somàlia que Irán, per dir algun país. Apuntar contra els pirates és lluitar contra la punta d’iceberg d’un conflicte sagnant condemnat per la manca d’importància estratègica.
El final d’ETA està més a prop
La detenció de la cúpula militar d’ETA, la tercera en cinc mesos, arracona encara més la banda terrorista. Aquesta nova decapitació ve just després de l’amenaça feta als futurs col·laboradors del govern de Patxi López i el comiat dels nacionalistes del govern. Els èxits policials davant ETA mostren que la via de la intimidació i la violència cada cop té menys futur. Més enllà dels seus arguments contra els resultats al Parlament que han sorgit de la llei de partits, l’existència d’un partit independentista pacífic demostra que hi ha alternatives sobre les quals seguir construint la democràcia a Euskadi.
Cal celebrar també que el ministre d’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, doni per finiquitat el torn de paraula dels terroristes i reivindiqui la passada a l’acció. Després del fracàs de les negociacions fa un any i les recents amenaces al que serà el nou govern a Euskadi, existeixen pocs dubtes des de fora. Una altra cosa és a dins de la banda. ETA està entre l’espasa i la paret: el seu dilema no pot ser ja si violència o no, sinó quan deixar les armes de costat.
Les dues Amèriques, la més propera als Estats Units i la més esquerrista, amb Bolívia i Veneçuela al capdavant, han començat a reconciliar-se a Trinitat i Tobago gràcies als gestos d’Obama. El president nord-americà ha emparat a la Cimera de les nacions americanes unes noves relacions entre iguals al continent, unes relacions que no seran ja entre “socis petits i socis grans”. La cimera, com és habitual en aquests encontres rics en paraules, gestos i fotografies, no va deixar compromisos concrets, però sí una nova imatge dels EUA d’Obama. El nou president vol iniciar una era on pesi més el poder “tou” que la capacitat militar. Aquesta és una gran notícia aquí i a l’Amèrica del Sud, però caldrà veure com la digereix el seu poble, tradicionalment més partidari de l’exhibició de poder que dels somriures i la conciliació.
Les promeses electorals d’Obama, condicionades pel necessari distanciament de l’era Bush, passaven per l’establiment d’un diàleg constructiu amb tots els estats més enllà de les divergències ideològiques. La coherència mostrada per Obama en aquesta cimera s’ha de celebrar com una nova pista del que ha de ser aquest nou lideratge mundial.
Chacón contra la punta de l’iceberg
La ministra de Defensa, Carme Chacón, s’ha desplaçat a la banya d’Àfrica per visitar per sorpresa les tropes espanyoles que hi treballen. Aquest desplaçament, dues setmanes després de la patinada a Kosovo, servirà per reivindicar el paper de les forces espanyoles a un dels punts calents del planeta, Somàlia. Espanya contribueix a la missió Atalanta amb 400 militars, una fragata, un petroler i un avió de patrulla.
La gran divulgació mediàtica de les accions contra els pirates, però, no pot desviar l’atenció que mereix la realitat d’un país, Somàlia, on la llei ha deixat de tenir valor i el caos és la norma. Si hi ha pirates és perquè ningú a casa seva ha aconseguit lluitar-hi, i si existeix aquesta impotència davant una violència que acaba amb civils cada dia és perquè en el seu dia els Estats Units van ser derrotats pels senyors de la guerra locals i l’anarquia resultant encara dura avui. Evidentment, no té el mateix interès geoestratègic ni econòmic Somàlia que Irán, per dir algun país. Apuntar contra els pirates és lluitar contra la punta d’iceberg d’un conflicte sagnant condemnat per la manca d’importància estratègica.
El final d’ETA està més a prop
La detenció de la cúpula militar d’ETA, la tercera en cinc mesos, arracona encara més la banda terrorista. Aquesta nova decapitació ve just després de l’amenaça feta als futurs col·laboradors del govern de Patxi López i el comiat dels nacionalistes del govern. Els èxits policials davant ETA mostren que la via de la intimidació i la violència cada cop té menys futur. Més enllà dels seus arguments contra els resultats al Parlament que han sorgit de la llei de partits, l’existència d’un partit independentista pacífic demostra que hi ha alternatives sobre les quals seguir construint la democràcia a Euskadi.
Cal celebrar també que el ministre d’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, doni per finiquitat el torn de paraula dels terroristes i reivindiqui la passada a l’acció. Després del fracàs de les negociacions fa un any i les recents amenaces al que serà el nou govern a Euskadi, existeixen pocs dubtes des de fora. Una altra cosa és a dins de la banda. ETA està entre l’espasa i la paret: el seu dilema no pot ser ja si violència o no, sinó quan deixar les armes de costat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario