Un polític convergent respectat a Catalunya i degradat pel seu propi partit ha acceptat una oferta del govern socialista per encarregar-se del cinema dins el ministeri de Cultura. Això, a Espanya i a Catalunya, fa pudor a traïció i així s'ha entès.
En un país, no cal subratllar-ho, on sovint compten més els colors polítics que les qualificacions i els mèrits, que un carnet convergent acabi formant part del govern socialista és una novetat interessant. La democràcia ideal necessita d'aquest tipus de notícies: la capacitat no entén de filiacions polítiques i quan l'entesa entre parts és factible cal prioritzar les persones per damunt dels colors. Obama ho ha fet en molts sentits, envoltant-se d'opinions diverses, oposades en casos concrets. Un bon líder és el que no només accepta sinó que exigeix plantejaments diferents als seus gràcies als quals millorar.
El sofrito, las lamas y la Batcueva
Hace 2 días
1 comentario:
Si i no. Si pel que dius del líder. No perquè crec que el senyor Guardans ho ha fet més per un rebot i pataleta amb CiU que no pas per voluntat. Convergència té tot el dret de no presentar-lo com a candidat, de fet, si Mas decideix apostar per una via més autonomista (cosa que ja m'agrada) és normal que "purgui" certs personatges del partit. A veure si s'envalentona i li dóna una patada al cul a en Duran i Lleida.
I al lorito amb que es posi de moda això dels freelance de la política, la cosa pot acabar molt malament. El sistema i disciplina de partits és imperfecte, però ara per ara no sé si hi ha una alternativa millor. Tampoc m'ho he mirat profundament, però veient com funciona el Senat americà... la cosa seria encara més caòtica del que ho és ara.
Publicar un comentario