Pels qui pensen així val la pena passar-se pel blog del Carlos o seguir de prop el Sala-i-Martín. Lògiques similars, conclusions diferents. És el problema de l'economia. Com que està subjecta a tants factors, és quasi impossible fer prediccions amb precisió científica i tots els punts de vista són argumentables. Com el futbol, vaja.
Pensava en aquest tipus de lògiques quan vaig llegir fa unes setmenes que el nombre de seminaristes havia augmentat per primera vegada en els darrers 9 anys. Casualitat o un símptoma més de la conjuntura?
Alguna vegada he escoltat històries de germans maristes que havien entrat al seminari enlluernats per la piscina de Llinars o les instal·lacions de tal o qual escola. Més vegades encara he sentit qui trobava "un chollo" viure en comunitat i que la congregació pagués casa, menjar, estudis i despeses.
El testimoni més cridaner en aquest sentit me'l va donar el Pa'í José, un sacerdot alemany octogenari que feia missió al Paraguai. Gran història la seva. Amb 14 anys va viure l'arribada de l'exèrcit Roig a Berlin vestit amb el mateix uniforme de les juventuds hitlerianes que havia portat Ratzinguer i, al cap de poc d'acabar la guerra, va descobrir que ell volia ser pare-missioner. O que Déu volia que ho fos. Li va dir a sa mare, que ho va entendre perfectament, i se'n va marxar a Paraguai per no tornar a veure la família fins 10 anys més tard. Tócate los huevos.
El Paí José (dreta), amb el director de la ràdio, el dia del setè aniversari de l'emissora. La foto és de la plana web.
El mes que vaig estar al Chaco era molt normal que no tingués res per sopar al vespre, de manera que, si no em convidava a casa seva algun treballador, anava a pidolar a la casa dels missioners. En una d'aquestes ocasions, parlant del nou seminarista que tenien, el Pa'í José va dir que només esperava que no fos una "bocación" amb B. Resulta que molts paraguaians entraven als seminaris per interès. Per estudiar, per marxar lluny de casa o per tenir un plat a taula cada dia. D'aquí les "bocaciones".
Diuen els economistes que la crisi també incentiva la gent a fer-se funcionària per allò de la seguretat laboral. Estarà alimentant també les bocacions?
3 comentarios:
Toca't els ous. Tenia escrit un bon rotllo sobre incentius i s'ha esborrat quan he intentat publicar-lo. Error de blogspot se'n diu.
Crec que l'home s'ajusta a la definició d'homo economicus, però han de quedar clares un parell de coses. En primer lloc que el càlcul racional no tens perquè fer-lo de forma conscient. Pots fer un càlcul perfectament racional de forma inconscient.
Segon, quan parlem de maximitzar el benefici no ens estem referint forçosament a un benefici econòmic. El que es busca és maximitzar el benefici de la felicitat. A algú podrà fer-li feliç forrar-se, però a un altre li pot fer feliç plantar patates, fer-se missioner, treballar per a una ONG o fer-se missioner. Però al final sempre estarà fent un càlcul racional per aconseguir ser feliç. Els incentius són importants perquè actuen sobre aquest càlcul.
Tercer, existeixen excepcions a tot això. Com res en ciències socials és una norma exacta, és una aproximació a la realitat i crec que aquesta és la més propera. Però és evident que l'ésser humà no és perfectament racional. Hi ha situacions de tensió, por, dolor o altres que anul·len el pensament racional. De totes formes els irracionals són una minoria entre els nostres pensaments que, repeteixo, no tenen perquè ser conscients ni buscar una maximalització del benefici econòmic.
Pot ser que l'ésser humà sigui majoritàriament racional, però penso que prenem moltes de les nostres decisions sense tenir disponibles totes les variables que hi afecten, i per tant el mecanisme lògic està incomplert molt sovint.
Perque el Carlos deixa anar aquests rotllo patatero per la face?.
El home CREU en DEU, ergo NO ES RACIONAL. I si no creu en Deu CREU en la CIENCIA, tan se val.
Ja està tot solucionat. Es més algú em pot donar un exemple d'algun cas de gent que se suposa que sigui l'él·lit intelectual del nostre planeta i que utilitzi el raciocini en PRO (no en contra) la resta de la humanitat? quants en surten?? es doncs la moda (si fos un estudi estadistic) suposo que no, llavors, torno a remarcar: L'Ésser humà no es Racional.
A la Charli sense voler tambien he escrito un rollo pollo.
Publicar un comentario