Del pitjor que he patit a la meva vida, de veritat.
Un nou retard per a la Casa de la Premsa?
Hace 7 horas
lunes, 27 de septiembre de 2010
Duatló de Núria
O com camuflar l'agonia d'activitat física. Aquí.
Del pitjor que he patit a la meva vida, de veritat.
Del pitjor que he patit a la meva vida, de veritat.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
8 comentarios:
Trobava a faltar les cròniques de les teves experiències físiques sobrehumanes... Felicitats! Dóna gust llegir-te.
Crec que mai havia tingut una experiència física així, però vaja. Qui ets?
Torno a la càrrega, aquests cop torno a baixar perquè sento xiulets des de casa, son aproximadament les 12:30h quan surto. Hi ha una manifestació-piquets que tranquil·lament es dirigeixen cap el centre de la ciutat, els acompanyo m'entres veig com intenten amb més o menys èxit tancar algunes parades i la Nike de Passeig de Gràcia. Gent d'estètica "Pija" (m'encanta) ens fa burla des de la Borsa de Barcelona... pobres infeliços.
Em distancio i enfilo Ronda Sant Pere per veure que es cou, mai millor dit a Plaça Universitat, es veu que s'ha cremat un cotxe oficial de la guàrdia urbana, just arribar entren a tota pastilla uns 5 furgons que arrasen amb el que troben al voltant. Moment de terror per als manifestants inexperts. Tothom corre, pocs som els que avancem cap on està l'acció. Els mossos surten de les "lleteres" i fan poses agressives, però ni carreguen ni detenen ningú. Suposo que per donar un toc d'atenció als manifestants exaltats.
Segueixo la meva ruta cap al Banc d'Espanya baixant per Rambla Catalunya, allà el personal es rebut amb aplaudiments i crits d'alegria. Em trobo amb varis amics que han estat fent piquets des de diferents barris i em diuen que han sigut un èxit rotund. Passa l'estona, el Sol apreta i es comença a notar la xafogor de la Ciutat Condal. S'obre la cuina i conviden a dinar a tots els presents, menú vega. no gràcies, que mengi qui tingui gana.
Poc després unes figures encaputxades surten al balcó del banc i insten al personal a acabar de posar bé les barricades. Són pocs els que s'hi posen, però no triguen en formar un bon parapet. Just s'acaba de tancar el carrer que arriba un company, que feia estona que esperava. Ens alegrem de trobar-nos en aquestes circumstàncies, ens prenem el nostre temps i li faig una petita introducció als fets que acaben de passar. Voltem tranquilament pels voltants, entre containers tirats i brosa escampada pel viari.
Poc després al veure que els ànims s'han calmat tornem xino-xano a casa parlant de les nostres coses. Son aproximàdament les 15h. Recuperarem forces amb un bon dinar i ens preparem per l'última, i potser més llarga, jornada de vaga.
Últim periple, a les 16:00h he tornat a quedar amb el amics, em pres unes birres i em marxat cap al centre. L'Eixample tranquil com sempre, menys quan em arribat a Passeig de Gràcia a l'alçada de Gran Via, ens ha rebut un estampida de manifestants que fugien d'uns furgons. Aixo serà constant durant la tarda.
El company ha tingut que marxar ja que li requeria la feina, ell com a mitjà de telecomunicació va fer vaga ahir i avui feia un servei al ciutadà informant dels successos. Jo he marxat pacíficament, mentre veia com els mossos treien les escopetes i començaven a disparar pilotes de goma, fins a Plaça Universitat on a les 17:30h ha començat la marxa de la CNT.
Una marxa pacifica, on no s'ha trobat cap tipus de resistència per part de comerciants esquirols, ja que tot romania tancat. S'han llegit textos en un parell o tres d'ocasion i no ha sigut fins que em arribat a Plaça de la Catedral que no m'he separat de la manifestació. Val a dir que havia sentit dir pels capdavanters de la vaga que seria lícit desconvocar la mani i que tothom anés a Plaça Catalunya a plantar cara a la policia i recuperar el ex-Banc d'Espanya en una preciosa guerra campal. Finalment no s'ha fet i han seguit el seu pacífic camí.(???)
Al pujar m'he trobat a la CGT, allà si que s'hi reunia personal, des de Plaça Urquinaona fins a Gran Via hi havia gent. Al final d'aquesta, just a entrant a Gran Via uns quants exaltats havien cremat un quants contanidors, diverses unitats de bombers han vingut i han apagat els petits focus.
M'he anat cap a casa després d'un dia dur, sorprés per la quantitat de gent que ha recolçat la vaga, feliç per la quantitat de gent que ha ocupat el carrer.
P.D: He de remarcar l'odi que tinc als mitjans de desinformació quan utilitzen el terme "joves antisistema". Tothom que estava alla participava de la vaga, ja tinguessin pinta d'okupa, raper, skin o pijo estaven fent el que podien, cadascú a la seva manera. En fi, aixó no canviarà mai.
Per il·lustrar el meu primer post:
http://www.youtube.com/watch?v=_AvCPYsC0UI
(Pau has retirat el primer post?? o s'ha perdut a l'inopia??)
No hi ha un primer comentari. Em sap greu.
Demà el refaig i te'l adjunto.
Em desperto excitat, son gairebé tres quarts de deu, em vesteixo com un dia qualsevol, esmorço i surto al carrer. Sembla un dia com qualsevol altre, però hi ha menys tràfic del normal, hi ha botigues tancades i d'altres d'obertes, moltes altres simplement estan esperant un llogater o directament abandonades.
En breu arribo a Passeig de Gràcia, i em dirigeixo a Plaça Catalunya, trobo que l'Hotel Gran Mandarin s'ha parapetat darrera d'enormes planxes metàl·liques i han col·locat dos goril·les de seguretat amb accent rus. Preciós, els rics temen els pobres.
Segueixo endavant i em trobo Urbanos i Mossos amb armilles antibales, el matí s'alegra. Veig un càmera gravant una dona, m'apropo i veig que es l'"Aida de gran Hermano" fent un exercici de periodisme i enunciant "¡Vamos a ver como realmente actuan los piquetes!" Bé, primerament comentar-vos que els piquets als que es refereix son unes trenta o quaranta persones d'uns quaranta que criden i xiulen al Corte Ingles, entitat que es protegeix darrera de set mossos, si repassem l'historial d'aquesta senyora veurem que va sortir de Gran Hermano, va seguir fent bolos a discoteques, despullant-se a l'Interviu i darrerament fent de presentadora a un CallShow... un currículum impecable, digne d'una persona que vol difondre rigorositat. No obstant, no deixa de guanyar-se un sorollós "PAYASA" d'un dels vianants.
Plaça Catalunya està deserta, enfilo cap a Plaça Universitat i la meva sorpresa es trobar-me'la tota buida. Retorno per on he vingut, i em crida l'atenció la exSeu del Banc d'Espanya. Allà davant hi ha unes deu persones totes elles d'edat compresa entre els 30 - 50, reparteixen pamflets i conviden a entrar. Ho dubto, però em pot més la curiositat.
A dins trobem tot de gent que resta assentada parlant entre ells, un ambient força distés. Està ple de panells on s'informa sobre la vaga i els drets dels treballadors, es una seu sindical d'emergència. M'agrada, per uns segons deixo volar la meva imaginació en on podria arribar tot allò, un home amb accent marcadament sud-americà, em pregunta si era de l'organització, li nego amb un somriure.
Al sortir agafo un diari o fulletó de la CGT i enfilo cap a casa content. Avui serà un gran dia.
Publicar un comentario