Ara es discuteix si Espanya es pot "salvar" o "és massa gran". La resposta, segons els qui dominen, és que tenim un deute tan enorme que no es pot col·locar enlloc. Pregunto jo, ignorant: i Itàlia, que fa anys que té un deute superior al seu PIB? Per què ningú no se'n preocupa?
Molt del que es discuteix per valorar-ho gira entorn dels MERCATS, aquesta deïtat omnipotent (i voluble, histèrica i atzarosa) que ha substituït el POBLE com a governant de les democràcies. Les pensions volaran per culpa dels mercats. La reforma laboral deixa contents els mercats. El preu dels cereals depèn dels mercats. Pagar més o menys euros pel metre quadrat està escrit als mercats. És l'economia no real, entesa i dominada per una minoria i patida per la majoria al pla real. O sigui, les persones.
No podem viure per sobre de les nostres possibilitats, el món sencer està farcit de deutes impagats, val. Ara les dretes tenen l'excusa per a estalviar en allò social* perquè tots plegats hem interioritzat que ens hem d'apretar el cinturó. Però què passa quan els mercats condemnen milions d'ancians a tenir merdes de pensions? O quan els mercats obliguin els joves a ser becaris mitja vida, quan treballem tots plegats amb la por de ser fulminats sense indemnització? Què ha passat, a part de res, quan els mercats han condemnat desenes de milions de persones a la fam per haver encarit l'arròs o el blat de moro?
9 days to B-M.
*Cameron ha retallat alegant que no hi havia diners però el Financial Times va descobrir que el deute britànic quasi no havia augmentat en anys.
4 comentarios:
Super pel·lícula Las uvas de la ira.
La capacitat creditícia que donen a Espanya depèn de la confiança dels mercats. Així mateix... la confiança! Sembla que Espanya ha col·locat una quantitat potent de deute i ha tranquil·litzat el personal.
El secret de per què Alemanya creix? Un pla continu d'austeritat...aquí (atenció cita de iaio) lligàvem els gossos amb llonganisses... i ho tornarem a fer. Coses de la cultura suposo.
USA també té una quantitat de deute espectacular, majoritàriament comprada amb Xina que està comprant deute de totes les parts del món. Hi ha una lluita de divises important també degut a que una devaluació no declarada serveix per a millorar les exportacions i fer decréixer les importacions => puja el PIB... però clar si Xina iguala la seva divisa al US$ cagada l'hem i tots a reunir-nos... en fi, tot es redueix a la gran expressió... la vida
I, atenció, la confiança la marquen les agències d'evaluació, les mateixes que donaven el vist-i-plau als actius tòxics. Amb quina autoritat moral determines la solvència o no d'un deute si la vas cagar tant amb els CDS?
Però austeritat passa necessàriament per estalviar en polítiques socials o en control de les despeses instrumentals (gestió, ministeris, funcionaris)?
Per mi aquest és el tema més important.
Publicar un comentario