Diari del Mobile World Congress: dia 0

Intentaré ser breu però constant en el meu intent de reproduir el meu viatge quasi com a marcià al MWC.

Ahir, a mode de prèvia, tocava la presentació del Samsung Galaxy S 2 i la seva tauleta cosina, la Galaxy Tab 2. La primera mala notícia va venir d'una controladora d'acessos, que em va explicar que l'acte era al Sant Jordi, no pas a la Fira, però que no m'hi podia dur. Taxi tocava, doncs. Tal qual anava a pagar-li, una assafata (crec que és la primera vegada que escric o veig escrita aquesta paraula, risc d'atemptat ortogràfic) ens va indicar que encara haviem de baixar a un pavelló annex. El taxista em va dir que per dos minuts no tornava a baixar la bandera, li ho vaig agrair cordialment i, afortunadament, els de l'acte m'hi van portar en un furgó-catetomòbil de luxe. El conductor, trajat com si s'anés a casar, era en realitat un cholais que m'explicava que havia vist el nou Galaxy com qui relata el naixement de la seva primogènita. Gran home.

A l'arribada vaig haver de buscar lloc per acabar seient-me al costat del vicepresident de nosequina empresa proveïdora de la Samsung. La presentació en sí va molar, aquesta gent sap com fer coses espectaculars i té el pastizal per, per exemple, portar l'orquesta simfònica de Moscou perquè toquin múcica amb violins i tablets Samsung indistintament. Pasote.

El contingut de la presentació, punt àlgid de la meva trajectòria vital, us la sua, així com la quantitat de frikis (vora els 2.000) assistents que no paraven de fer fotos, vídeos i twitejos de l'acte. I jo amb una llibreta i mirant de reüll si el portàtil que duia era o no de la competència. Al final, havent-me espebilat amb la feina, tocava premi en forma de vinaxu, pernil i canapés. Mentre menjava com un homeless (sòl en una taula) em va acostar un fotògraf notablement torrat a dir-me coses i vaig poder observar eunucs coreans/xinos/japos babejant amb les hostesses. Inquietant.