Apunts de l'acampada (I)

Algunes coses després dels primers acostaments:

• Iniciativa que, després de les primeres rascades, és dificilment sintetitzable. No podem dir que és un moviment de protesta si no sabem definir contra què es protesta i sembla que no hi ha una causa identificable. Bancs, polítics, drets socials, atur, democràcia directa, els sous dels rics, habitatge, un tio amb la samarreta "abajo el trabajo"... Massa heterogeneïtat dins el malestar.
• El funcionament, amb comissions i assemblees, resulta edificant en el sentit que motra una actitud activa i una aposta per l'autogestió i la comunitat. La creu de la moneda és la manca d'un lideratge clar.
• Sense objectius no hi ha èxit. Què vol dir que volen que se'ls escolti? Qui? I per dir-los què?
• Ara bé, la falta de concreció és la clau pèr atraure el màxim nombre de persones cabrejades...
• "Una altra democràcia" pot voler dir moltes coses. Llistes obertes per depurar els incompetents (o alçar els populistes)? Circumscripció única a l'Estat per donar més vots a IU? Referèndums per a determinades qüestions? Assemblees als barris?
• Per cada intervenció intel·ligent i constructiva a les comissions n'hi ha un parell de flipades, egòlatres o redundants. Donar veu a tothom és democràtic però poc pràctic a la llarga.

Resumint. Val la pena el moviment perquè demostra als polítics que no hi ha orxata a tot arreu, però sense un llistat de reivindicacions concret (que s'està preparant en forma de manifest) els esforços queden buits.