Camí de l'Extreme Man: Test Triatló Olímpica

Les dades són fredes: 2 hores 40 minuts 27 segons per fer una triatló olímpica, lloc 467 sobre més de 900 participants.

Les sensacions són millors. Una hora abans del tret de sortida estava més nerviós que mai, quasi sense gaudir del moment, atemorit per si em respondria el cos. Per això cridava i feia bromes a la línea de sortida, per treure'm tensió. Va se entrar a l'aigua i sonar el xiulet i connectar-me de nou amb els records dels entrenaments a mar obert a Menorca. La resta de companys no existien, el Roger havia desaparegut, les algues no em molestaven, les ulleres, que emb prou feines em van donar visibilitat durant un parell de minuts abans d'entelar-se, no existien com a problema: érem jo i 1.500 metres per retallar a braçades.

La sorpresa va ser en aixecar el cap de l'aigua al cap de poc de començar i veure'm entre els 10 primers de la meva tanda. No havia apretat, només m'havia deixat anar, i nedava sense problemes, amb bona cadència, i amb la única preocupació al cap de no aconseguir respirar cada 4 braçades, com entreno: les pulsacions i la respiració estaven disparades de l'emoció (que no del ritme) i havia de respirar cada dues. Al principi em vaig neguitejar una mica i vaig intentar recuperar la respiració dels entrenaments, però aleshores perdia el ritme. Als 29 minuts clavats sortia de l'aigua després d'un esprint final que s'em va acabar allargant massa. Era el 299 de la classificació general, el meu millor tram contra tot pronòstic.

Tocava pedalar. El recorregut, al contrari del que diu el Roger, va ser prou agradable, però el meu handicap principal és no tenir la tècnica adequada per anar a roda. La por a tocar qui em va davant em fa circular a) constantment tensionat i b) sovint massa separat, de manera que perdo l'avantatge del drafting. En total, calculo que devia anar menys d'una cinquena part del tram amb algú, circumstància que penalitza per la prova, ja que em va fer anar més lentament i em va cansar més, però que a la llarga m'afavoreix, perquè em va permetre circular en les condicions que em trobaré Menorca, on estarà prohibir xupar roda. Finalment, i tot i haver avançat més gent de la que m'avançava -els federats, segurament netament superiors a mi en aquesta disciplina, havien sortit abans-, una hora i 22 minuts, 571 de la general en bici, i una mitjana de més de 29 km/hora comptant que vam fer més distància de la marcada.

Finalment, el tram de cursa va ser un bany d'optimisme i satisfacció... des del quilòmetre 2. Fins aleshores vaig ser el clàssic zombie que s'arrossega i a qui tothom avança. La sensació era de força, però les cames no responien: el canvi de pedalar a córrer s'em fa molt molt traumàtic, però quan vaig agafar el ritme em vaig acomodar i fins i tot vaig anar a més, acabant molt lleuger. 48 minuts i un lloc 422, just a la meitat de la general.

Lliçons:

1. L'entrenament a la natura que vaig fer a Menorca (cursa pel camí de cavalls en tandes de 1'20 a 3'30 hores amb desnivells + natació continua a mar obert) són tremendament útils pel treball aeròbic.
2. El meu cos estava molt més preparat del que la ment creia. O, com a mínim, per fer una olímpica, fa falta veure en distància Half.
3. El pronòstic per la Half passa de 5h30min a 6 hores.
4. Mantindré el ritme de la natació però em castigaran les onades i la major quantitat de gent (40 minuts).
5. A la bici està clar que no puc estar 90 km a 30km/hora, així que passem de les 3 hores a les 3 i poc (esperem que no bufi tramuntana).
6. Corrent estic molt còmode i si no forço a la bici no tindré problemes per mantenir un ritme de 5min/km, per tant, posem 1h45min més algun bonus per parar a estirar.

A tope!

La crònica del Rutx aquí.