Al cap del dia, #fuentesdimissio ha estat TT i s'han multiplicat les crítiques cap al periodista acusant-lo de maleducat i de tractar amb agresivitat un altermundista mentre respecta racistes com l'Anglada. Crec que l'article de l'Ara reflecteix prou bé com ha anat tot però val la pena escoltar-la per formar-se una opinió.
Si algú em preguntés diria que el Navarro -per qui no amago certes simpaties ideològiques tot i que en rebutjo el personatge- ha estat poc àgil i que podria haver esquivat l'assetjament de Fuantes explicant que establir un dèficit màxim equival a limitar la política fiscal espanyola i catalana. L'home, cal dir-ho, és quasi un octogenari i en Fuentes s'aprofita que, no acostumat a sortir a mitjans en directe, en Navarro està en inferioritat de condicions: 1) el seu ego només busca vomitar tot l'ideari que repeteix a les columnes que firma arreu i que podeu veure als enllaços de la dreta i 2) quan l'enganxen sense contestar el que li pregunta i el redrecen no sap reorientar el seu discurs sense entrar en confrontacions.
Al rerefons de tot plegat, més enllà de la conversa (del combat, més aviat), podriem situar un debat sobre formes i intencionalitats periodístiques. Per què en una televisió pública es tracta amb tanta agresivitat un altermundista i, en canvi, no s'interpela igual a banquers beneficiats per les ajudes públiques que ara no concedeixen crèdit, defraudadors d'impostos, polítics retalladors de drets (CiU), empresaris acusats d'invertir en armament o d'explotar treballadors, còmplices de la crisi o responsables de les seves conseqüències?
En Navarro és un pensador, no un responsable polític. Entendriem que TVE o TV3 assetgés el Sala i Martín amb preguntes sobre com el lliure comerç que ell defensa deriva en precarització de treballadors arreu del món, deforestacions massives, expulsions del camp a la indigència dels camperols, retallades de salaris i drets socials o agudització de les diferències econòmiques?
2 comentarios:
tax the rich!
:D_ani
Totalment d'acord amb el teu post. Encara no heescoltat l'entrevista, però m'imagino el xoc d'egos. Son dos personatges, que tot i el seu exit envers l'exterior, tenen molt mala fama en el seu entorn professional. Son, diuen, uns dèspotes. Pel que fa a la lluita contra el dèficit i el deute públic, està dominant clarament un únic discurs-mantra propi del neoliberalisme més recalcitrant --Gastem massa i l'Estat és un llast-- com si tots fossim culpables d'una crisis causada per poquíssims (ir)responsables empresarials i polítics. AFC
Publicar un comentario