Històries nocturnes, bogeria global, reflexions d'estar per casa, anècdotes amb suc, apunts d'actualitat i malaltia futbolera.


lunes, 5 de marzo de 2012

A tres setmanes de la Marató

Dues hores i 20 minuts després de començar, vaig quadrar la meva primera cursa de 30 quilòmetres amb molt bones sensacions... però amb un grapat de dubtes sobre com plantejar la Marató del proper 25 de març. En Roger, que també ha escrit les seves sensacions al seu imprescindible blog, va acabar un parell de minuts abans que jo amb una estratègia totalment diferent i reservant-se al final, mentre que en Raül va complir el seu objectiu de mantenir-se a 5 el km en el que era la seva primera vegada en un +25.

Ara la feina ja està feta, la qual cosa em fa entre por i esperança. El balanç de les etapes d'acumulació i transformació diuen que no he passat de tres sessions setmanals des del gener, només he superat els 42 km setmanals en dues ocasions i la passada setmana va ser la única on n'hauré acumulat més de 50. En total, he acumulat entre un 50 i un 70% dels quilòmetres que marquen totes les planificacions raonables, però el resultat d'ahir em dibuixa un panorama del tot inesperat.

La marca, 2 hores 20 minuts, suposa una mitjana exacta de 4 minuts 40 segons el km, però cal comptar que els 10 primers quilòmetres els vaig fer amb el Raül en 49 minuts, de manera que els 20 darrers km els vaig clavar a 4 min 30... que equivaldria a la meva millor marca en mitja marató (Granollers 2010, Gavà 2010 i Terrassa 2011). En resum: estic com fa dos anys.

Ara, la disjuntiva està en l'estratègia a seguir el dia 25. Opcions:
  • Estratègia Maratest: A 5 el km els primers 10 km, deixant-me portar pel grup d'aquesta velocitat i, sobretot, sense haver d'avançar gent, i agafar ritme creuer (4'30-4'40) fins al final... amb el risc que el Sr. Mur em foti una òstia vora el km 35 per falta d'energia.
  • Estratègia ultraconservadora: La que tenia pensada fins fa dos dies. A 5'10 o 5'15 al principi i intentar marcar una segona mitja marató més ràpida... amb el risc que les cames es desgastin sense haver fet prous km i la òstia me l'emporti molt abans.
  • Estratègia kamikaze: Utilitzar filosofia Rutx de Terra Cremada i intentar marcar una primera mitja marató de 1 hora 40 o 45 assumint una mort segura vora el 30 (o abans!) que ens obligaria a acabar a 6 el km.
La història està en que el ritme 4'30-4'40 no el puc agafar des del principi però hi ha un moment en què el cos em demana anar-hi. Quan hi vaig, la càrrega de cames és idèntica a si anés més lent, el ritme de respiració m'és còmode i anar avançant gent que ha començat més ràpida m'estimula. El dubte rau en l'experiència de fa dos anys: aleshores les cames em van fallar al final i ho vaig atribuir a haver marcat un ritme que aleshores vaig creure que havia estat agosarat (1'49 la mitja). Què faig?

1 comentario:

Anónimo dijo...

BERRIRO...he 's going to be very- very " sorry".
He should have thought twice.
And so should have RICK the PRICK who mob are tying to the QUEEN!
And that includes REGUSLO - CHERR!
In fact, it includes half of WASHINGTON!
PAU the FAT.
AUSTRIA connects the DOT to BUSH.
And CHENEY.
And ROVE.
And BIDEN.
And GORE.
And Oregon has it all with BILCO!
" Amor".
What goes on in Nevada NEVER stays there, " silly".
Proof?
SEACREST is an ARYAN and a WEB.
MARY PAT is MOB with OKLAHOMA- FRANCE- ARIZONA.
Thank you Irene.
URENTSA.
" SS" South America with NATINGST.
She's our NADEDA.
We want all students " ACOFF".