Històries nocturnes, bogeria global, reflexions d'estar per casa, anècdotes amb suc, apunts d'actualitat i malaltia futbolera.


martes, 5 de junio de 2012

Juego de Tronos (TV). Season 2: Personatges

Final de la segona temporada després d'haver comentat la primera. Passo balanç, ara ja, com a lector dels llibres, ja que estic a punt d'acabar el cinquè. Per tant, SPOILERS a mansalva. Parlaré del que més m'ha agradat i del que menys.

Stannis:
  • Va molar molt veure'l encapçalant l'assalt a la gran ciutat i pujant EL PRIMER a LA PRIMERA escala que s'enfila al mur. Un puto heroi.
  • No va molar veure'l cardant amb la bruixa. No pega amb el seu caràcter, absolutament quadriculat i espartà. Afortunadament, el darrer capítol ens mostra una altra cara de la seva relació amb Melissandre.
Tyrion:
  • Va molar el seu discurs a Blackwater, els comentaris porcs a la seva germana, la tendresa i emoció enfront la prostituta i el seu heroisme a Blackwater. Va molar encara més la bufa a son nebot. L'actor és un mestre i el personatge de la sèrie aconsegueix estar a l'alçada del literari, que és com dir que ja és part del meu olimp particular de la ficció.
  • No va molar que no aparegués la cadena de Blackwater i tota la parafernàlia pensada abans, que crec que és el que al llibre el retrata com el superdotat que és.
Arya:
  • Va molar fins l'extrem que fos la serventa d'en Twyn Lannister, ja que ens dóna una perspectiva formidable dels dos personatges, ens deixa veure bona part de la història que no es coneix en primera mà als llibres i crea escenes de tensió que donen molt de joc a la pantalla.
  • Va molar triplement la relació amb el Jaquen. Pepino de tio que esperem que aparegui més.
  • No va molar (com al llibre) que no utilitzi més l'espaseta. Volem veure-la ballar. 
Brienne:
  • Mola molt la seva primera aparició derrotant el puto Loras i m'encanta com destrueix els tres Stark al darrer episodi.
  • L'actriu te els peus plans, camina raro i no pega com a guerrera. Mal càsting.
Theon:
  • Excepcional escena on troba la seva germana, quasi tan sorprenent i ben trobada com al llibre. Llàstima que l'actriu que fa de sa germana és un feto amb cara de tio (jo l'imaginava pibunacu!). La seva psicologia està molt ben retratada i es fa molt entenedor per què actua de l'estúpida forma que actua.
Altres:
  • Hem trobat a faltar els seus dracs durant tot el curs però el darrer capítol els deixa allà on toquen. 
  • Jon Snow hauria de cardar JA amb la pelroja. Massa sexe sense sentit  i es deixen sense retratar el més trascendental dels polvos. Punt negatiu.
  • Un dels moments més xulos és la conversa entre Bronn i en Clegane, inèdita als llibres. Mentre llegeixo acostumo a preguntar-me qui és més dur, si en Clegane o en Bronn, i l'escena va deixar-ho obert però va donar molt de joc. Sovint somnio en torneig on estiguin els Clegane, la Brienne, en Jaime, en Belwas i el Drogo. Llàstima que la meitat hagin mort als llibres. 
  • La psicologia d'en Jaime també té tela. El discurs davant la Catelyn i la Brienne deixa clar que no és just demonitzar-lo, i encara queda er desvelar quines eren les intencions del rei boig al qui va liquidar. Molt bo.


4 comentarios:

Reno dijo...

No he vist la serie, però la narració de la batalla de Desembarco i la de BlackWater es excel·lent. Quan acabi de llegir els llibres, faré un visionat de la serie, podriem fer una marato de cap de setmana o nocturn

Pau dijo...

Firmo!

Anónimo dijo...

Yo tmb m'apunto. espectacular és poc.

Anónimo dijo...

fredy.