5 apunts sobre les eleccions

Miopia dels analistes en la prèvia. Ni les enquestes dels diaris ni les públiques (CEO, CIS) havien donat menys de 60 escons a CIU. Als Estats Units, el dia abans de les eleccions, hi havia diversos models estadístics que vaticinaven amb precisió quirúrgica els resultats. Tal vegada es tracta de diners. El que no es tracta de diners, sinó de saviesa i coneixement de causa, és la quantitat d'articles i hores de tertúlia que van abundar en aquesta línea: ningú no va vaticinar el cop de puny als convergents, el que retrata força l'enorme distància que tenen els opinòlegs amb la població. Ens falta moltíssim per avançar en matèria de rigor periodístic i tal vegada els estudis de ciència política que segur que s'estan començant a planificar ens explicaran si la davallada convergent va venir de les retallades, de la corrupció dels darrers anys o de la prepotent campanya dels convergents.

Miopia dels analistes espanyols a posteriori. Els diaris de Madrid han celebrat els resultats com si es tractés d'una manifestació d'espanyolisme dels catalans. No hi ha per on agafar-ho. De fet, Jiménez Losantos ha estat l'únic analista que s'ha desmarcat de les portades triomfalistes de Madrid: el secessionisme ha guanyat perquè ha crescut. El que pretenia CIU, que era unir Mas i l'independentisme, ha quallat més fora de Catalunya que entre els electors catalans. Espanya encara s'ha d'adonar que les forces independentistes (no diguem les favorables a la consulta) han vençut.

Qui guanya? El dret a decidir. Quant a partits, indiscutiblement, els dos pols d'aquesta one issue election: ERC i Ciutadans. Esquerra recupera el seu espai polític després de la travessia pel desert i amb poca feiana més que un retorn a les essències. La seva marca s'associa a autenticitat independentisme, el seu líder és gairebé impecable en discurs i credibilitat i el record de la seva passa pel tripartit, si és que coïa a algú, ha quedat esborrat amb el canvi de quadres dirigents. D'altra banda, les esquerres radicals (ICV i CUP) vencen igualment en la franja de l'electorat més sensible a les retallades.

Qui perd? Mas i Convergència, que dilapiden el capital polític que se'ls pressuposava. Els socialistes, que queden sense discurs: en cap dels dos eixos sobre els que acostumem a votar els catalans, el social i l'identitari, tenen discurs vàlid. L'època de crisi obliga a apostar o bé per les retallades o bé per la rebel·lió contra el pagament del deute; i la situació post 11S ha radicalitzat les postures identitàries, de manera que una aposta pel federalisme ens sona tots a fora de moda. Finalment, Solidaritat queda fora del Parlament perquè el seu espai polític ha estat devorat per ERC, però els seus vots són força activa que en properes eleccions, consultes o manifestacions tornaran a participar.

Conclusió: la consulta, quant abans millor.