Camí de l'Extreme Man

Aquesta setmana he començat oficialment el meu entrenament per la Extreme Man Menorca 2011, una triatló de llarga distància que es celebra el 25 de setembre a prop de Fornells, al nord de l'illa.

A falta d'una mica més de 3 mesos, i després de setmanes i setmanes de nedar amb força freqüència, iniciar-me en la bicicleta i entrenar més aviat poc la cursa, toca començar fort amb la primera fase preparativa: l'entrenament d'acumulació; això és, sumar quilòmetres en les tres disciplines.

Avui és el primer dia de descans total en una setmana o així on he encadenat sortides de dues hores en bici a bon ritme, una mitja marató de muntanya, tirades d més de dos km a la piscina i alguna sessió de força màxima amb peses. Noto el meu cos molt cansat, però això em fa estar viu i m'il·lusiona preparar-me per un esdeveniment així en una terra que cada cop sento més meva.

Són aquests els reptes que ens mouen, les motivacions que ens impulsen a donar el millor de nosaltres mateixos. A mi m'ha agafat ara per aquest desafiament i vull preparar-lo amb més entusiasme del que he dedicat mai per, no sé, un exàmen. Cadascú escull els seus objectius, suposo.

Seguiré relatant.

Aquest estiu

Aquest article hauria de començar per establir quan comencen i quan acaben les meves vacances, però fer-ho és força confús.

Resulta que els exàmens a Roma van allargar-se la tira, fins mitjans de juliol o així, d'aquí el primer problema de delimitació temporal. A tot això, algun dia hauré de parlar de la incompetència dels professors i personal de les universitats italianes, però no serà avui. També és cert que per molt que pugui queixar-me de la duració del periode d'exàmens (mes i mig), mentiria si digués que la resta de l'estada a Roma em vaig erniar.

Tot just vaig acabar els exàmens vam anar a Sardenya amb els companys Erasmus. Va ser una setmana magnífica a la Costa Esmeralda, al nord de l'illa. Destí de molts vips europeus, el que es va projectar com un viatge de guarros va acabar suposant per les nostres butxaques el doble del que haviem pressupostat, però no treu que fós la millor manera d'acomiadar-nos tot i alguna mala notícia que arribava de casa.

Arribat a Barcelona i retrobat amb els meus amics, no em va donar temps d'enyorar-me perque em vaig trobar muntat en un ferry rumb una altra illa mediterrània fantàstica: Menorca. També de càmping en càmping, però de forma més austera que en l'anterior etapa si treiem la caldereta de marisc. Les platges amb més encant que he vist mai estan a Sardenya i Menorca, i que ningú us prengui el pèl si us promet que Sicilia és el millor paratge del Mediterrani perque compto amb el dits de les mans els detalls salvables que té...

Després tocaria Navarra, la vall de Baztán amb els meus pares, verd i més verd des d'una casa perduda enmig de la muntanya. Pobles on només es parla l'euskera, vaques, ovelles, cabres, porcs i gallines, natura, aire fresc i una regió verge que s'ha de gaudir poc a poc. Destaco també una visita per sorpresa a Lasarte abans de marxar cap a Elizondo.

I després, doncs els fatídics exàmens. La cosa dolenta de ser estudiant. Les estones a la biblioteca, la recerca d'apunts i els companys de classe retrobats minuts abans que reparteixin les preguntes. Cada setembre igual, vaja.

Retorn al nord per matar el cuquet de l'anyorança, festa vasca a Zarautz amb txapela, txacolí i pintxos i deixem ja de gastar. A casa, comença l'any amb el llançament de Grumets, acomiado a dos companys que marxen d'Erasmus (Kilian i Maria), un altre cap a Kènia (Galli), conec els nanos del menjador, em barallo amb els buròcrates de l'universitat per l'herència romana i assumptes de l'any vinent i m'ho intento manegar sense èxit per complir amb compromisos i persones. Veurem que tal va.