La ruta jove

Vam ser dotze, disset, vint i vint-i-quatre persones, fent la ruta gairebé a la carta, per frívol que pugui semblar dir això. Cadascú va incorporar-se quan va poder, al seu ritme, el que li marquessin el calendari, les ganes i, per què no dir-ho, les limitacions físiques.

Aquesta és la bellesa d'una ruta així, la diversitat. Hi ha qui es motiva, es disfressa de sherpa tibetà i comanda la fila. També hi ha qui vigila la reraguarda fent de xarxa als qui s'endarrereixen. Altres demanen descansar cada poca estona i fins i tot alguns gemeguen queixosos per la pendent que els toca enfilar.

Trobem rockets que encadenen roc rere roc quan el camí mira amunt i, al seu costat, excursionistes més modestos que amb prou feines fan tres passes seguides sense descans.

Hi ha temeraris i porucs. Precaris i ultraequipats. Silenciosos i bromistes. Experts i ignorants. Místics i terrenals.

I cascades brutals, rius frescos i nets, isards, muflons, marmotes i voltors, valls impresionants i paratges on perdre's tota una vida.

Tenim una meravella al costat de casa.