Aquesta és la bellesa d'una ruta així, la diversitat. Hi ha qui es motiva, es disfressa de sherpa tibetà i comanda la fila. També hi ha qui vigila la reraguarda fent de xarxa als qui s'endarrereixen. Altres demanen descansar cada poca estona i fins i tot alguns gemeguen queixosos per la pendent que els toca enfilar.
Trobem rockets que encadenen roc rere roc quan el camí mira amunt i, al seu costat, excursionistes més modestos que amb prou feines fan tres passes seguides sense descans.
Hi ha temeraris i porucs. Precaris i ultraequipats. Silenciosos i bromistes. Experts i ignorants. Místics i terrenals.
I cascades brutals, rius frescos i nets, isards, muflons, marmotes i voltors, valls impresionants i paratges on perdre's tota una vida.
Tenim una meravella al costat de casa.
5 comentarios:
Joder Pau que cabrón! AQUESTES són les excursions per les que m'has d'avisar, no les de les terres de l'Ebre (amb tot el respecte per les terres de l'Ebre). Jo vull muntanyots i com més grans (així com els pits) millor!
A les festes de Gràcia et vaig avisar i em vas dir que no, papanates.
Jo no hi era a les festes de Gràcia tros de quòniam!
envejaaaaa. LA proxima GERACC a Finlandia.
Carlos, hi eres de cos present el dia que vas arribar de Londres i jo d'Escòcia, tòtil, però havia oblidat que el teu cervell havia mort aquella nit.
Albert, vas ser molt present. La teva precarietat és part de la Ruta Jove, pel que es veu.
Publicar un comentario