Històries nocturnes, bogeria global, reflexions d'estar per casa, anècdotes amb suc, apunts d'actualitat i malaltia futbolera.


jueves, 22 de septiembre de 2011

DAFO Extreme Man

Debilitats
  • L'experiència en la distància, òbviament. Tret de la Marató de Collserola, on paravem a descansar un grapat de minuts a cada avituallament, mai he realitzat una competició d'aquestes dimensions. Tot i haver sobreviscut a tot*, tinc fresc el record dels darrers 10 km de la marató, amb les cuixes paralitzades i el cap embogit.
  • La segona transició. A Banyoles, dins de les limitacions, va ser un èxit (només dos quilòmetres de zombie style, però no hi ha hagut més entrenaments específics que aquest. Recepta? Tranquilitat, parar a estirar si fa falta -però sense ser monyas- i confiança que el dolor passa i que, tot i que em costen els inicis de les curses, sempre acabo agafant el ritme.

Amenaces
  • La calor que pugui fer durant la cursa. Comencem a les 7'30, tres hores després encara estaré pedalant i, amb tota probabilitat, la mitja marató la faré sota el sol. Poques vegades he corregut aquesta distància amb temperatures tardoestiuenques. Superhidratació indispensable i a resar perquè el fetge ho assimili tot.
  • Punxada. No hi ha més. Compraré alguna coberta per la roda, però sense saber del cert si la sabré col·locar correctament. A resar, i si la cago, a estar tranquil.
  • Ànsies. Em van traïr a Poblenou. Necessito autocontrol, no picar-me damunt la bici, no obsessionar-me amb la velocitat del comptaquilòmetres, dosificar-me a la cursa. Necessito educar el meu cap.
  • Els cops i les onades. La referència de Banyoles m'indica que puc estar entre el millor terç dins l'aigua, més per demèrits de la resta que per qualitat pròpies, però encara he de resoldre dins meu si vull apretar a l'inici amb el risc de xocar massa i desgastar-me o si em convé ser conservador i avançar els hipopòtams progressivament. Segurament faré el que em surti al moment.

Aquí un video de l'edició de l'any passat. El final és propaganda, no cal mirar-lo.



Fortaleses
  • No tinc cap dubte que acabaré.
  • Nedo i pedalo millor que mai.
  • Confio que podré arribar amb forces a la cursa i marcar 5 el km o per sota quan agafi el ritme.
  • La prohibició de xuclar roda juga al meu favor, tant per condicions (no en sé, i per tant no estic en desavantatge competitiva) com per mentalitat (no em desgastaré intentant seguir ningú).
  • Allò que fa més por als demés, les pendents, a mi m'exciten.

Oportunitats
  • Ser novell també significa il·lusió, no només inexperiència. Ningú em guanya en temps que porto somniant aquest moment i que vagi al 100% de la meva capacitat no impliqui que no hi vagi a gaudir.
  • El paissatge serà una passada i Menorca té un significat massa especial per a mi com per no competir amb pardals al cap. Faré la primera braçada just quan surti el sol -detall estètic de l'organització-; el tram de bicicleta trenca els camps i queda envoltat de pedra seca tota l'estona; i la pujada més criminal de la cursa, que repetim tres vegades, voreja un penya-segat des d'on es veu l'immensa bahia de Fornells.
  • Competeixo sòl, però tindré animadors de luxe.
Pronòstic: 40 minuts nedant + 3 hores i 20 minuts en bici + 1 hora i 50 minuts corrent. Total: 6 hores comptant transicions i alguna aturada als avituallaments per canviar bidons.

*(Duatló de Núria desitjant morir al tram de bici; TSE caient al corriol amb doble rampa als bessons; TWalker quasi plorant pel dolor de genoll; BB-SS 2009 fent el darrer km amb els peus oberts per no forçar els bessons, etc.)

6 comentarios:

Anónimo dijo...

Encara no entenc per què t'agrada tant pasar-les putes. AFC

Raül dijo...

Els DAFOs no serveixen quan només tens F!!!Recomano visionat de vídeos ultramotivadors... jornets, guardiolas, iniestazos, algun amb música que et moli... i potser alguna selecció musical per quan estiguis més petat a la cursa va bé... algun supporter et pot tenir preparat el mp3 durant el recorregut.

Això sí... estàs tarat!

Raül

Anónimo dijo...

I quan tornis, dilluns entreno de rugby, per a que acabin de reventarte el cul!!
Gemr

Ànims xaval, que se que ho agafaes amb molta il·lusió!!

Anónimo dijo...

Començar a nedar quan surt el Sol... Només començar, ja hauràs guanyat. La resta és només per passar el dia.

:D ani

Jordi dijo...

Ets un autèntic crack!! totes les meves forces i ànims. Tan sols la preparació pel repte ja és un èxit. El fet de llavar-te d'hora una avantatge. Si ens llevem d'hora no ens parar ningú! Molta sort company!!!!

Pau dijo...

No imaginava tenir tantes contestacions. Gràcies a tots. Tinc un truc per quan estigui rebentat: dedicar un quilòmetre a una persona, i el següent a l'altre, i així anar sumant per no pensar en altres idioteses.

El tema dels vídeos ja el tinc controlat, només que la meva precarietat fa que no tingui com posar-me música al cotxe per ballar i cantar com una histèrica els instants anteriors.

I sí, dilluns entrenament de rugby amb rotura fibrilar assegurada.

Prometo crònica de l'experiència!