DAFO Extreme Man

Debilitats

• L'experiència en la distància, òbviament. Tret de la Marató de Collserola, on paravem a descansar un grapat de minuts a cada avituallament, mai he realitzat una competició d'aquestes dimensions. Tot i haver sobreviscut a tot*, tinc fresc el record dels darrers 10 km de la marató, amb les cuixes paralitzades i el cap embogit.
• La segona transició. A Banyoles, dins de les limitacions, va ser un èxit (només dos quilòmetres de zombie style, però no hi ha hagut més entrenaments específics que aquest. Recepta? Tranquilitat, parar a estirar si fa falta -però sense ser monyas- i confiança que el dolor passa i que, tot i que em costen els inicis de les curses, sempre acabo agafant el ritme.

Amenaces

• La calor que pugui fer durant la cursa. Comencem a les 7'30, tres hores després encara estaré pedalant i, amb tota probabilitat, la mitja marató la faré sota el sol. Poques vegades he corregut aquesta distància amb temperatures tardoestiuenques. Superhidratació indispensable i a resar perquè el fetge ho assimili tot.
• Punxada. No hi ha més. Compraré alguna coberta per la roda, però sense saber del cert si la sabré col·locar correctament. A resar, i si la cago, a estar tranquil.
• Ànsies. Em van traïr a Poblenou. Necessito autocontrol, no picar-me damunt la bici, no obsessionar-me amb la velocitat del comptaquilòmetres, dosificar-me a la cursa. Necessito educar el meu cap.
• Els cops i les onades. La referència de Banyoles m'indica que puc estar entre el millor terç dins l'aigua, més per demèrits de la resta que per qualitat pròpies, però encara he de resoldre dins meu si vull apretar a l'inici amb el risc de xocar massa i desgastar-me o si em convé ser conservador i avançar els hipopòtams progressivament. Segurament faré el que em surti al moment.

Aquí un video de l'edició de l'any passat. El final és propaganda, no cal mirar-lo.

Fortaleses

• No tinc cap dubte que acabaré.
• Nedo i pedalo millor que mai.
• Confio que podré arribar amb forces a la cursa i marcar 5 el km o per sota quan agafi el ritme.
• La prohibició de xuclar roda juga al meu favor, tant per condicions (no en sé, i per tant no estic en desavantatge competitiva) com per mentalitat (no em desgastaré intentant seguir ningú).
• Allò que fa més por als demés, les pendents, a mi m'exciten.

Oportunitats

• Ser novell també significa il·lusió, no només inexperiència. Ningú em guanya en temps que porto somniant aquest moment i que vagi al 100% de la meva capacitat no impliqui que no hi vagi a gaudir.
• El paissatge serà una passada i Menorca té un significat massa especial per a mi com per no competir amb pardals al cap. Faré la primera braçada just quan surti el sol -detall estètic de l'organització-; el tram de bicicleta trenca els camps i queda envoltat de pedra seca tota l'estona; i la pujada més criminal de la cursa, que repetim tres vegades, voreja un penya-segat des d'on es veu l'immensa bahia de Fornells.
• Competeixo sòl, però tindré animadors de luxe.

Pronòstic: 40 minuts nedant + 3 hores i 20 minuts en bici + 1 hora i 50 minuts corrent. Total: 6 hores comptant transicions i alguna aturada als avituallaments per canviar bidons.

*(Duatló de Núria desitjant morir al tram de bici; TSE caient al corriol amb doble rampa als bessons; TWalker quasi plorant pel dolor de genoll; BB-SS 2009 fent el darrer km amb els peus oberts per no forçar els bessons, etc.)

DAFO triatlètica

Diumenge participo a la meva primera triatló olímpica. També és la meva primera triatló. Aquí va un DAFO a mode de terapia.

Debililitats

1. Falta de volum d'entrenament. Allà on recomanaven de 7 a 10 hores d'entrenaments setmanals, amb prou feines n'he acumulat 5 o 6, marató de muntanya o duatló de Núria a banda.
2. Falta d'entrenament específic del triatló com a disciplina. Ni rastre d'alguna pràctica de les transicions, material apropiat (un mono) o alguna prova de nivell les distàncies exactes en bici de carretera o la natació en aigües obertes. Conclusió; poques referències per calcular temps, esforços o sensacions.
3. Bici dels anys 60. True story.

Amenaces

1. No he fet més de 7 minuts seguits en aigües obertes (uns 300-400 metres) i, segons les prediccions més sensates, m'hi hauré de passar un mínim de 35 (1.500 - 1.600). Per acabar-ho d'adobar, nedaré amb el cos cobert de neoprè per primera vegada durant la competició. Si fa vent estic mort.
2. No he anat en bici de carretera més de 8 km seguits sense aturar-me. N'hauré de fer més de 33. Tot i una espècie d'entrenament amb el mestre Brutens, no he après a "anar a roda" i deixo massa distància. Espero no provocar accidents.
3. Temo flipar-me massa amb l'experiència i arribar desfet a la cursa, teòricament el punt més fort per entrenat.
4. L'inici al mar, amb els cops i el barullo, serà novetat, espero no estressar-me i aconseguir trobar el meu ritme.

Fortaleses

1. Entusiasme i motivació. Tot i que m'he marcat les 3 hores com a frontera (em costa no posar-me objectius més enllà de ser finisher), em sento molt alliberat i disposat a passar-ho bé. Em trobo millor del cap que de cames.
2. Tot i el temor a la meva resposta cardiovascular (no he entrenat esforços llargs a intensitat mitjana-alta), estic convençut que els músculs respondran i no tindré problemes de rampes (Behobia) o de fatiga (marató). Si puc ser conservador, relaxar-me els darrers 6-8 km de bici i arribar més o menys sencer a la cursa a peu, confio en poder acostar-me o baixar dels 50 minuts.
3. He completat entrenaments de més de 2.000 metres nedant amb càrregues de força i intensitat i descansos curts. Crec que puc sortir prou ben parat del mar a nivell físic. Només espero no aborrir-me o desviar-me.

Oportunitats

1. Repetim tres vegades el circuit en bici. A priori, començaré acollonit, m'equivocaré en les marxes i no agafaré ninguna roda, però confio en la hora i pico de pedalar que tinc per aprendre a moure'm en els grupettos i agafar-li el truc. No pateixo per les cames.
2. Segons els temps i les sensacions del Rux, el Carlos i el Toni en triatlons sprint, no hauria de tenir problema per acabar la prova en condicions. Entenc que ni la natació ni el ciclisme m'exigiran episodis d'agonia per mantenir-me en bona posició perquè puc agafar bones velocitats sense patir, de manera que, si mantinc la calma, hauria d'arribar relativament sencer a la cursa a peu, on tinc previst començar conservador per, si tinc forces, poder marcar un 4'20-4'40 a la segona meitat.

Objectiu: 1) Acabar. 2) Passar-ho bé- 3) Acostar-me o baixar de les 3 hores.

DAFO Barça

Post freak.

Debilitats:

1. Adaptació d'Ibrahimovic a la nova posició de Messi com a 10. Flaqueja en el joc d'esquenes, ha perdut la precisió i confiança que tenia en el remat i l'assistència a principis de temporada i li costa crear-se espais per explotar el xut llunyà i el joc a la mitjapunta.
2. Comiat de dos superclasses: Henry i Márquez, referents de la dècada a les seves posicions. En determinades etapes del curs l'equip ha trobat a faltar el desplaçament en llarg del mexicà i les curses a l'espai del francès, recursos tots dos que permetien jugar en més espai. Els minuts que ells jugaven fa un any s'han pogut omplir satisfactòriament a la Lliga però no al partit decisiu: contra l'Inter, Touré va jugar de central i Jeffren/Bojan/Pedro es van trobar que havien de superar davant Maicon/Lucio/ Samuel/Zanetti. Sí, Bojan va estar a prop dues vegades, però l'atac del Barça va semblar molt superat en aquella eliminatòria. Cal un substitut de categoria per a Henry.
3. Al pivot, Busquets ha superat els 2.300 minuts i ha jugat 10 partits més que Touré, capital la temporada passada. Guardiola haurà vist alguna cosa per haver escollit així, però l'ivorià no pot marxar: com a interior destaca per desplegament i potència i és allà on ha de jugar. Cal, doncs, un pivot suplent pel Sergio.

Amenaces:

1. Conformisme despés de dues temporades vencent.
2. Veterania de dues peces clau: Xavi i Puyol. Amb Messi i Valdés, els dos jugadors amb més minuts a les cames. Son especímens totalment fora de la normalitat en tant que no es lesionen i acostumen a mantenir rendiments regulars al llarg de l'any, però no es pot ignorar que passen els 30.
3. Les lesions d'Iniesta i, en menor mesura, Abidal.
4. Alves no té recanvi i el seu joc és decisiu en tant que assegura el costat, suma al mig del camp i allibera Messi dels 2x1 a prop de l'àrea.

Fortaleses:

1. Un sistema definit i un grup format. Els jugadors importants (Messi-Puyol-Valdés-Xavi-Iniesta) porten molts anys junts, els qui s'hi han afegit s'hi han adaptat sense problemes notoris i l'any vinent serà el tercer del projecte.
2. Una defensa cada cop més potent. Valdés està prop del seu sostre, Piqué s'intueix un central històric i Puyol s'ha cascat la millor temporada que se li recorda. La pressió del conjunt ha notat la millora en l'atenció de Busquets, sublim pescant les pilotades de la defensa rival, i tots plegats lluiten com un sol bloc quan perden la possessió.
3. Messi. L'argentí apunta a l'Olimp de la mà de Guardiola: ningú no sap com aturar les diagonals que fa, el trasllat al centre li deixa més solucions per al regat i la combinació, amaga la pilota com ningú quan es tracta d'aguantar (Barça-Madrid amb un home menys) i ha marcat més gols que mai. Celestial.
4. Els caràcters guanyadors de la plantilla equilibren la hipotètica automamada: Valdés, Messi, Puyol, Piqué i Alves han demostrat enguany com es pot seguir competint amb ambició després d'haver-ho guanyat tot.
5. La nova filosofia de l'afició. Com recorda sempre en Raül, hem superat ja el pessimisme patològic, la comparativa constant amb el Madrid, i de fet ara són ells qui actuen per competir-nos.

Oportunitats:

1. Una columna vertebral jove -Piqué (24), Iniesta (26), Messi (23)- acompanya l'esclat de nous talents -Pedro (21), Busi (22), Bojan (20), Txigrinski (23), Jeffren (21)- i esguarda encara més canalla -Thiago, Dos Santos, Muniesa, Romeu, Bartra-.
2. El desig de les grans figures de venir al Barça: Cesc, Villa, Arshavin...
3. El respecte del món del futbol a una idea de joc per molt que el gruix d'aquesta temporada el discurs de l'equip al camp no s'ha adequat a la idea que es va vendre l'any passat: el prejudici, com en tants aspectes de la vida, ens ha afavorit i ha alleugerit algunes etapes de poca brillantor. Gràcies a aquesta etiqueta, confirmada en cites clau com l'Emirates o el Pizjuan i alimentada pels bons resultats, s'ha viscut una gran tranquilitat social i mediàtica.